» Retrospectiva Fred Kelemen a "posible" - Festival de Cinema Centreuropeu
..............................................................................................................................................................

El Festival de Cinema Centreeuropeu posible presenta enguany una retrospectiva del director berlinès Fred Yefrem Kelemen, esdevingut els darrers anys un dels directors més importants del cinema alemany.
Els darrers treballs de Kelemen representen un fenomen particular en el panorama actual del cinema alemany. El cinema alemany va girar l'esquena al cinema d'autor que el va dur al cim del panorama cinematogràfic internacional als anys 70 i 80, i dedica avui tots els esforços a les produccions fetes per al gran públic. Kelemen se situa a la banda oposada d'aquesta tendència, amb treballs rigorosos on prima el silenci i que tenen una gran pretensió artística. Les seves pel·lícules, un xic fosques i obscenes, són les més importants a l'escena del cinema alemany contemporani. L'autora Susan Sontag les ha descrites com una mirada esfereïdora a l'abisme humà, cosa que les situa com un treball visionari únic en un moment de decadència comercial del cinema en general.

Fred Kelemen ha remarcat com ningú els elements melangiosos de Berlín i del paisatge de la RDA als seus films. …Els seus herois parlen poc, fumen i beuen molt, apareixen com derrotats per la vida i mantenen la seva dignitat. La claredat i senzillesa de la narració, la bellesa de les imatges que sembla que respirin temps, com també la puresa cinematogràfica que ens trasllada a treballs de Bresson o de Bergman, ens acosten als anhels dels personatges creats per un director que ha deixat de banda la convenció o la moda. Els "sense sostre" o els captaires de l'Alexanderplatz de Berlín, els drogoaddictes, els invàlids o els refugiats es gronxen, riuen, es tapen el rostre o es mostren airosos, ballen una coreografia en la qual la seva vida trontolla cega d'alegria o cega de por, davant una videocàmera. Poques vegades s'ha fotografiat d'una manera tan seductora la lluentor del licor en una ampolla com ho ha fet aquest autor. No amb la finalitat de celebrar la bellesa de l'alcohol, sinó per denunciar-la com a causa de l'enverinament i dels mals que provoca. Poques vegades s'ha detallat al cinema el cos d'una dona bonica, com ho ha fet Kelemen. No per celebrar el desig, sinó per plasmar-lo com a origen de gelosia, violència i violació.
Al Festival possible Fred Kelemen presentarà al públic espanyol els quatre llargmetratges que ha rodat fins ara.
..............................................................................................................................................................

VERHAENGNIS / FATE, Alemanya 1994, 80 min.
Protagonistes: Sanja Spengler, Valerij Fedorenko. Format: 16 mm. Color.

Durant el transcurs d'una nit, diferents personatges de diferents països entrecreuen llurs vides. Parlen diferents llengües i estan fatalment units per la recerca solitària de la felicitat. En un temps de perspectives perdudes, recerca de refugi i nacionalitats, els queden només camins escarpats. Amb cada moviment que ha d'alliberar, es van enfonsant més i més. Cada gest d'amor esdevé un gest d'humiliació. El ball desesperat de llurs vides esdevé el ball apassionat de llur mort.
Kelemen situa els seus personatges en un cercle de dolor que va passant de l'un a l'altre, una embriaguesa fosca i barroca pròpia d'un malson.
..............................................................................................................................................................

FROST, Alemanya 1997, 201 min.
Protagonistes: Paul Blumberg, Anna Schmidt, Mario Gericke, Harry Baer, Isolde Barth, Adolfo Assor, Thomas Baumann. Format: 16 mm. Color.

La nit de Nadal, en Micha, un nen de 7 anys, fuig amb la seva mare Marianne de la violència d'un pare borratxo. Fan la maleta amb el més important i desapareixen sigilosament pels soterranis d'una casa de lloguer on viuen, durant el Nadal, temps en què tot sembla aturar-se i tot es guarneix per les grans festes, temps perquè el foc i l'amor puguin vèncer el fred i la por. Temps de foscor.
La Marianne ha crescut al camp, a l'Alemanya de l'est, i els records agradables de la seva infantesa la impulsen a tornar-hi. Amb el fill emprèn un viatge sens fi a través de camps de neu, llacs i carreteres gelats, terres foscos. Les poques cases que queden estan abandonades i destruïdes. Han fugit del seu infern i es troben en el no-res, en un lloc glaçat que no sembla acollir cap nou pla de vida. Només en Micha, el fill, omple el buit de l'existència amb la fantasia. En aquesta odissea de set dies a través d'un paisatge fred i desolador, els protagonistes es troben amb altres persones que tampoc no ofereixen ni tanquil·litat ni escalfor, i es queixen constantment de la seva pobresa o de les seves pèrdues. Gairebé al final del camí, a l'hotel d'una ciutat desconeguda, els arriba l'esperada alegria que no ha de durar.
..............................................................................................................................................................

FALLEN, Alemanya/Letònia, 2004/2005, 90 min. Blanc i negre.

Matiss Zelcs, empleat de l'arxiu letó de Riga, una nit es troba amb una dona en un pont. Ell no impedeix els impulsos suïcides de la senyora i aquest fet canvia de sobte el sentit de fracàs i culpa del protagonista. Ple de penediment, buscarà nit i dia informació sobre la dona que s'ha suïcidat. Aquest viatge, impulsat pels càrrecs de cosciència, el porta a la pròpia solitud i a l'abisme de l'ànima, cada cop més intrincada en el destí de la dona i en la vida d'aquells que han estat importants per a ell. El protagonista s'enfrontarà a la crueltat de l'amor i del desig, la culpa i la recerca de perdó, alliberament i alleujament.
..............................................................................................................................................................
Goethe Institut Barcelona, Januar 2005